Unes institucions obertes als valors del segle XXI

RESUM EXECUTIU

Al llarg del segle XXI han emergit nous valors ciutadans com la transparència o la participació pública que han de ser incorporats a l’entramat institucional i fins i tot a la seva pròpia arquitectura. Tot això en un context de crisi econòmica, en la qual els ciutadans que la sofreixen en major mesura precisen de serveis públics prestats de forma eficient per les administracions més properes a ells.

Les reformes legislatives dutes a terme en els últims anys, lluny d’avançar en el model d’Estat configurat a partir de la Constitució del 1978, i en contra dels principis que la mateixa pretenia garantir, han pretès una recentralització i una volta als esquemes de l’Estat tutor de les administracions territorials. Ha arribat el moment de procedir a una profunda reforma de l’arquitectura institucional i, en primer terme, de la pròpia Constitució, per convertir a Espanya en un autèntic Estat Federal on tots els territoris, amb les seves pròpies particularitats, trobin acomodament. Així mateix, el Senat s’ha de convertir en una Cambra territorial, on totes les autonomies tinguin un pes similar, circumstància que seria molt beneficiosa per les a Illes Balears.

Pel que fa a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007, molts dels seus preceptes encara no han estat posats en pràctica i adoptats en la realitat quotidiana de les administracions. En aquest àmbit cal prestar especial atenció al traspàs de competències als Consells Insulars. Aquesta descentralització administrativa ha d’assegurar la proximitat dels serveis públics als ciutadans, especialment els serveis socials.

D’altra banda, resulta imprescindible el reforç de l’autonomia i independència dels òrgans consultius i de control. La definitiva implan-tació del Síndic de Greuges es converteix en un objectiu inajornable. Així mateix, el Parlament de les Illes Balears ha de registrar en el seu Reglament profunds canvis amb la finalitat de propiciar la proximitat de la cambra legislativa balear a la ciutadania i, al mateix temps, recuperar el paper de veritable centre del debat polític en la nostra Comunitat Autònoma i un autèntic i eficaç instrument de control de l’acció del Govern.

En aquest avanç per dotar de més democràcia i més participació popular en les institucions, es proposen les següents iniciatives:

L’engegada d’una reforma constitucional, amb reconeixement de l’Estat espanyol com a Estat Federal i de les nacionalitats i regions que ho integren.
La conversió del Senat en una institució federal.
Una Comissió de treball que concretarà el mapa de les competències que falten per exercir als Consells Insulars i el calendari per a aquesta execució segons les prioritats que es constatin mútuament.
Es durà a terme la igualació de competències en matèria d’agricultura, turisme i joventut als quatre consells insulars.
La Conferència de Presidents convertirà en una de les peces decisives per engegar la distribució competencial descrita per l’últim legislador estatutari.
Es garantirà la posada en marxa del Síndic de Greuges, institució la missió de la qual serà la protecció i defensa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadà, així com per al control de la Comunitat autònoma de les Illes Balears.
La major part de les preguntes orals en el Ple del Parlament seran a càrrec de l’oposició al Govern.
Serà obligatòria la compareixença en Ple del President del Govern o dels consellers quan sigui sol·licitada per un nombre mínim de signatures de diputats que, en qualsevol cas, serà inferior a la majoria absoluta.
Serà obligatòria la constitució de comissions de recerca quan sigui sol·licitada per més d’un grup parlamentari, tingui o no la majoria absoluta de la Càmera.
S’introduirà la instauració de tribunals administratius específics en matèria de contractació del sector públic que el seu objectiu seria garantir una resposta adequada i eficaç en el control dels aspectes jurídics en aquest àmbit.
Posada en marxa de la llei reguladora del Consell de Justícia de les Illes Balears amb la finalitat de garantir una veupròpia que garanteixi que les necessitats en justícia es veuran satisfetes.
Reforçarem la participació ciutadana a través del tercer sector i dels governs locals mitjançant pressupostos participatius i noves fórmules de participació en els plens municipals.
Els ciutadans han de ser considerats com a co-dissenyadors de les polítiques i els serveis públics i hauran de participar en la presa de decisions relatives a canvis urbanístics, inversions, impostos i taxes i alienació de patrimoni públic.
Es durà a terme una regulació dels referèndums consultius i decisoris.
S’ha d’aprofitar qualsevol procés d’eleccions per realitzar les consultes sol·licitades per la ciutadania, sent la quantitat suficient de signatures per recollir aquesta consulta el 20 % dels electors.
Haurà de ser ratificat, mitjançant consulta popular, qualsevol nova despesa pública d’un import superior al 10% del pressupost anual de la institució, quan aquest últim tingui un volum superior als 500 milions d’euros.
El ciutadà tindrà dret al fet que se li lliuri el llistat històric de qualsevol entitat o persona a la qual se li hagi adjudicat obra, concessió, gestió o activitat pagada amb diners públics.