Un nou model econòmic solidari, competitiu i sostenible

RESUM EXECUTIU

L’economia balear es troba emplaçada en una cruïlla, que té condicions dispars a les anteriors fases d’estancaments i/o recessió econòmiques, i que no es pot esperar a que tot just el mercat actuï per redreçar una situació que, en clau internacional i atenent la existència d’espais força competidors, és cada cop més preocupant, i remet
als anomenats problemes estructurals dels fonaments econòmics illencs.

La caiguda de la productivitat, el monocultiu turístic, la manca d’infraestructures “silencioses” (educació, sanitat, serveis socials), les externalitats ambientals negatives, agreujades per polítiques econòmiques agressives amb l’entorn o permissives amb l’ocupació desordenada del territori, l’estacionalitat turística i la sobreoferta de places, la manca de capital humà, l’anèmica aposta per l’I+D… composen un catàleg d’assignatures pendents.

Davant aquest diagnòstic és indispensable repensar una posada al dia del nostre model econòmic. Els canvis, però, no es poden fer per decret. En aquest respecte, val a dir que les transicions són costoses en tots els sentits, i suposen apostes polítiques valentes que requereixen col·laboracions efectives entre les administracions i els agents economicosocials. Dos factors destaquen en aquest afer: la diversificació de l’economia balear, sempre ressaltada; i la necessitat d’un Govern que lideri el procés de forma participada amb els tots els actors implicats.

En paral·lel, és indispensable operar una reforma fiscal que pivoti sobre el principi de la progressivitat real: que pagui més qui més té. I, per suposat, Balears necessita que torni un Govern en permanentvigilància sobre les institucions de l’Estat per tal de no tenir un paper secundari en el repartiment regional dels recursos econòmics. La reclamació de les inversions estatals contemplades a l’Estatut d’Autonomia, la necessitat de un millor finançament econòmic i la revisió del Regim econòmic i Social composen la clau d’aquesta volta.

Per assolir aquests objectius el PSIB-PSOE prepara entre altres, les següents iniciatives:

Treballarem en l’ajustament de la nostre oferta turística als canvis de la demanda, per la qual cosa caldrà elevar la qualitat mediambiental i incidir sobre la modulació dels fluxos turístics, és a dir, sobre l’estacionalitat del producte.
Un Pla d’enlairament de la productivitat introduint a les activitats productives algun d’aquests tres valor afegits relacionats amb la “intel·ligència”: el coneixement, la formació i les habilitats. Això afecta a l’ensenyament superior, però també –i de manera cabdal– amb la formació de batxillerat i professional.
Un Pla de diversificació econòmica que estimuli aquells sectors aliens al turisme que demostren connexions efectives amb el mercat.
L’aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al disseny dels processos productius i al sector serveis, el turístic inclòs.
El compromís d’esperonar la iniciativa empresarial en àrees estratègiques, com ara el medi ambient, els serveis socials i tot el que afecta la qualitat de vida.
El suport a les empreses que treballen en activitats –el cas més representatiu és l’agroalimentari– que complementen la demanda turística.
Un decidit impuls al Sistema Regional d’Innovació que multipliqui l’aposta per I+D+i a les Illes, que durant aquesta legislatura ha quedat anèmica.
Creació d’un impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient (ISIQUEMA). Es preveu recaptar 18 milions d’euros.
Valoració d’un impost sobre les estades turístiques en cas de que en les negociacions amb el Govern d’Espanya no arribés a un acord netament favorable per a Balears en matèria de Règim Especial i Finançament autonòmic.
Augment de la progressivitat de l’impost sobre Successions i Donacions introduint l’escala progressiva a tots elsgrups de parentiu o relació de successió i donació. Això suposarà un increment de la recaptació en 12 milions d’euros.
EL PSIB dona suport al Grup Socialista en el Congrés dels Diputats en la seva iniciativa de crear un impost sobre les grans fortunes, que per a les Illes Balears suposaria una recaptació estimada de 80 milions d’Euros.
Un pla autonòmic de lluita contra el frau fiscal relatiu als impostos autonòmics, que ha de dur endavant l’Agència Tributària de les Illes Balears.
El PSIB insta a l’Estat a rebaixar el tipus d’IVA als serveis culturals, a que les SICAV’s tributen a través de l’IRPF, al increment progressiu del impost de societats i a l’augment de la contribució del sector financer a les arques públiques.
Exigir a l’Estat el deute amb les Illes Balears derivat dels compromisos d’inversió pública contrets a l’Estatut d’Autonomia i que no s’han complit durant aquesta legislatura. Estan xifrats en uns 1.000 milions d’euros.
Negociació amb l’Estat d’un nou sistema de finançament autonòmic per a les Illes Balears que inclogui el principi d’ordinalitat.
Implantació d’un nou Règim Especial per a les Illes Balears.